Care Santos: “De no ser per la meva iaia Teresa, avui no seria escriptora”

a Cultura/Persones Extraordinàries

La guanyadora d’un Premi Nadal (2017) és l’autora d’un dels llibres que han llegit els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Vilamajor: Mentida

Care Santos (Mataró,1970) és una de les escriptores més reconegudes del panorama català i de tot l’àmbit estatal, amb una obra molt prolífica i un Premi Nadal (2017) sota el braç per Media Vida. Durant el segon trimestre, els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Vilamajor vam llegir un dels seus llibres, Mentida, que em va impactar molt. Fruit d’aquest interès sorgeix aquesta entrevista.

Com estàs vivint el confinament? Pel què he vist en el teu perfil d’instagram cada dia penges un vídeo llegint algun poema o el fragment d’un llibre.

Si no fos perquè les notícies que arriben des de fora són terribles i que aquesta crisi és molt seriosa, perquè cada dia moren moltes persones, doncs et diria que l’estic vivint com una mena de parèntesi; un ‘regal’ que m’està permetent escriure (mai puc ho puc fer durant els mesos d’abril i maig…).

També estic llegint moltíssim. Normalment són mesos molt atrafegats i no tinc temps d’escriure res. D’altra banda, també ho estic vivint amb resignació, ja que no podem fer cap altra cosa. De fet, una novel·la meva havia de sortir el 17 de març i, per culpa de tot això, no es va poder publicar.

Ara estic esperant que arribin temps millors perquè el llibre pugui ‘desconfinar-se’ i pugui arribar als meus lectors i així tenir opinions d’ells, que és del que més ganes tinc en aquest món.

I, sí, estic fent cada dia una píndola poètica (una en català i una en castellà) a xarxes, ja que és una manera de compartir amb tothom, tots els que em segueixen a Internet, la meva passió per la literatura en general i per la poesia en concret. 

Una bona manera de passar el confinament és llegint la teva obra. I, ja que hi som, m’agradaria parlar sobre els llibres de Mentida i Veritat, que tal i com afirmes, estan basats en fets reals. Com és que vas decidir centrar-te en aquesta història i no en d’altres?

Doncs mira, vaig començar per Mentida i no m’imaginava que això anés a convertir-se en una trilogia. Quan vaig escriure Mentida, pensava que seria una sola novel·la.

Tenia moltes ganes d’escriure sobre delinqüència juvenil i sobre adolescents que estan passant un temps de la seva vida en un centre de menors, així que vaig basar-me en algunes experiències reals explicades per nois i noies que estan en centres de menors.

Em vaig centrar en aquest tema perquè m’agraden les situacions difícils; i és que crec que la literatura ha de parlar d’allò que moltes vegades no ens atrevim a comentar, d’allò que més por ens fa.

Crec que els adolescents són un públic ideal per tal d’enfrontar-se sense cap mena de tabú i mania a temes complicats que moltes vegades els adults no tenen ganes de saber.

Hi ha un lloc del que parles molt a la història: el descampat dels avions. Ens podries dir on es troba concretament aquest descampat? Si fa o no fa, a mi em recorda molt a una localització que hi ha al costat de Badia del Vallès.

Em parles d’una ubicació concreta, el descampat dels avions. Totes les ubicacions espaials de la novel·la estan tretes del Prat de Llobregat; un lloc que jo no coneixia especialment però que vaig visitar per poder documentar la història. 

L’argument està protagonitzat per l’Èric i la Xènia, inspirats en personatges reals. Com va ser parlar amb ells en la realitat per a poder escriure el llibre? 

Aquesta pregunta m’inquieta una mica perquè dius “Com va ser parlar amb ells en la realitat per a poder escriure el llibre?” i parles de l’Èric i la Xènia. Oriol, has de saber que estem davant d’una novel·la.

Quan parlem d’una novel·la, estem parlant de personatges de ficció, així que no hi ha cap personatge al llibre que sigui real ni hagi existit. Són tots obra meva, per això soc la seva autora i soc novel·lista. Això no vol dir que l’Èric i la Xènia no estiguin basats en persones reals, i molt reals, però per descomptat no es diuen Èric ni Xènia, ni són exactament com ells.

Els novel·listes som tramposos, ja que agafem elements de la realitat, extrets de les persones, i amb allò fem el que a nosaltres ens dona la gana; posem tots aquests elements al servei d’una història que estem escrivint, i això inclou l’Èric i la Xènia.

Parlar amb els nois i noies reals que em van ajudar a construir aquests personatges i que són més d’una dotzena va ser de les parts més boniques de la història. La documentació sempre és el més interessant de tot plegat.  

Pel que fa als teus inicis com a escriptora, què és allò que et va inspirar a començar a escriure?

Pel que fa al que em va inspirar a començar a escrirue, penso que va ser l’avorriment perquè jo era una nena que va créixer en una casa on tothom era adult, amb uns germans molt grans i uns pares que havien tingut fills molt abans que jo i que ja no teien gaires ganes de fer grans coses.

Si no hagués pogut llegir, m’hauria mort d’avorriment. Però també penso que li dec molt a la meva àvia materna, la iaia Teresa, que era una gran narradora i que es va passar tota la meva infantesa explicant-me històries i que va fer que m’enamorés de les seves històries i de les històries en general. Segurament, de no ser per la meva iaia Teresa, avui dia no seria escriptora. 

Quins són els escriptors que més t’han marcat?

No t’ho puc dir, perquè són tantíssims… No tinc formació filològica, doncs vaig començar a estudiar filologia després d’estudiar dret i vaig durar poc temps. He llegit sempre per passió i deixant-me portar per l’instint.

Te’n podria dir molts i de procedències molt diverses, però per dir-te alguna cosa i no només una cosa abstracta, et diré que jo no seria qui soc, el tipus d’escriptora que soc, sense els russos del segle XIX i els victorians angloamericans, també del segle XIX.

Si busquéssim influències entre els nostres, segurament serien poètiques, perquè soc una gran lectora de poesia, des de Pedro Salinas fins a Miquel Martí i Pol o el gran Antonio Machado.

Quins són els títols que més t’han enganxat darrerament?

Llegeixo aproximadament uns cinc llibres a la setmana i si no m’enganxen, els deixo. En realitat, llegeixo per motius molt diversos: per conèixer què està passant, tornar als ‘meus’ clàssics, descobrir lectures que hauria d’haver fet fa temps i que no m’ha donat temps de fer o bé perquè m’estic documentant. Aquests dies estic llegint molt amb l’objectiu de documentar-me per una novel·la que començaré a escriure a l’estiu i que de moment encara em requereix moltes lectures pendents. Però estic llegint com una màquina. 

Has escrit sobre intriga, misteri, amor… però amb quin gènere t’identifiques més?

No sé si he escrit tants gèneres eh… però temes segur que sí. Amb quins m’identifico més? Doncs depèn del moment. M’agrada poder variar i sobretot m’agrada poder escriure tant per a joves com per a adults, i no vull descuidar cap dels dos públics perquè tots dos m’aporten moltíssim i espero que aquesta dualitat em pugui durar molts anys. 

En què estàs treballant en aquests moments? Ens en podries fer quatre pinzellades?

Estic acabant ara una novel·la juvenil que és un spin off de les que ja coneixeu: Mentida, Veritat i Por. Aquesta trilogia, la història de l’Èric i la Xènia, queda totalment tancada amb ‘Por’, i no pot tenir continuïtat.

L’spin off és una novel·la que passa uns deu anys abans dels fets narrats a la trilogia i que explica la història d’en Ben, el cosí que no és cosí de l’Èric i que és una bèstia parda; un criminal sense escrúpols…

Jo explico d’on ve, què li va passar i com va ser que va arribar al barri. A la novel·la en Ben té 16 anys i per tant l’Eric hi surt, però és un nen. També m’estic documentant per una novel·la d’adults que començaré en breu. 

Quin consell li donaries a algú que vol començar en el món de l’escriptura?

Doncs quatre consells. Primer de tot, compra’t un quadern (important!), perquè quan les coses se’ns ocorren, necessitem un lloc on apuntar-les. El segon consell és: escriure i, evidentment, fer-ho cada dia.

Ara vosaltres em podeu dir que potser no teniu temps d’escriure diàriament però, sí, una línia cada dia la pot escriure tothom. És com una mena de gimnàstica d’escriptura que convé no descuidar si el que vols fer és escriure. Ah, i llegir…és clar! Si volguessis ser cuiner, et diria: “tasta coses, prova gustos, descobreix sabors…” doncs el mateix. Si vols escriure el que has de fer és llegir molt i descobrir tot allò que han fet els altres.

L’últim consell potser és el més important: no et desanimis. No et desanimis mai. Perquè és fàcil desanimar-te per una cosa que consisteix sobretot en conviure amb la soledat més absoluta. Qui no vulgui estar sol que no es faci escriptor perquè per ser escriptor t’has de passar moltes hores amb tu mateix, amb les teves memòries, els teus dubtes…

Per tant, si no ets capaç de conviure amb això… pobre de tu! I si n’ets capaç, quan et desanimis, que arribarà el moment, no et deixis desanimar i continua endavant.

Em dic Oriol tinc 13 anys i visc a Sant Pere de Vilamajor. Vaig néixer el 10 d'abril de 2006 a Alacant. Jugo a futbol, al Vilamajor. Sóc un gran aficionat del Barça. M'agradaria arribar a ser polític ja que m'agrada molt aquest àmbit.

My name is Oriol I am 13 years old and I live in Sant Pere de Vilamajor. I was born on April 10th 2006 in Alicante. I play soccer in Vilamajor. I'm a huge Barça fan. I would like to become a politician because I really like this area.

Me llamo Oriol tengo 13 años y vivo en Sant Pere de Vilamajor. Nací el 10 de abril de 2006 en Alicante. Juego al fútbol, ​​al Vilamajor. Soy un gran aficionado del Barça. Me gustaría llegar a ser político ya que me gusta mucho este ámbito.