Gerard Aragón: “L’ensenyament d’un idioma no es pot basar únicament en l’escola”

91 views

En Gerard Aragón Bracero té 31 anys i treballa com a professor d’anglès a l’Institut Vilamajor. Hi porta dos anys, i un munt d’experiències viscudes a l’Institut. 

Bon dia, Gerard, volem preguntar-li per la seva vida professional. Expliqui’ns… sempre ha sigut professor? Què és el que va estudiar?

No, no sempre he estat professor. Vaig estudiar la carrera de periodisme i aquest va ser el meu ofici durant uns quants anys fins que vaig decidir reorientar la meva carrera cap a la docència. Posteriorment, vaig estudiar titulacions de Cambridge i un Màster d’Educació enfocat a l’anglès.

Quants anys porta fent de professor?

Porto des dels 17 anys donant classes particulars i, des de fa més de quatre anys he estat fent classes a grans grups. Primer, en acadèmies i després als instituts.

A quins instituts ha estat? 

Només he estat a dos instituts, de fet. He estat al Miquel Biada, a Mataró, que és un institut públic, i a l’Institut Vilamajor. Dos centres amb realitats molt diferents.

Es veu en un futur treballant de professor? O es veu en un altra feina o en un altre país?

Seguiré sent professor perquè és una feina que m’agrada molt i que m’apassiona. Tot i així, mai no se sap. La vida és llarga i sempre et pot sortir una oportunitat professional, encara que m’agrada molt aquesta feina i per això crec que seguiré en aquest camí.

Com compagina la seva vida personal amb el seu treball?

Com puc, perquè és complicat. La feina d’un professor és molt complexe perquè no només estàs a l’aula. També estàs a casa i has de corregir, planificar… Has de fer molta més feina de la que es veu.

Com era la seva vida quan feia de periodista? 

Jo em vaig llicenciar en periodisme i em vaig especialitzar en la branca d’esport, mes concretament en premsa. Vaig fer periodisme perquè a mi sempre m’ha agradat molt escriure i volia escriure per a un diari. De fet, vaig estar en varies publicacions més en l’àmbit local, de Mataró per exemple i també havia cobert informacions esportives, llavors vaig tenir l’oportunitat quan vaig acabar la carrera de fer les pràctiques en el diari Sport. I allà hi vaig estar quatre anys. El que hi feia bàsicament eren cròniques de partits, entrevistes, notícies, tot el que era en l’àmbit del futbol, tant de primera divisió com de futbol català, que era la meva especialització.

També he treballat com a periodista de nivell de corporació corporatiu, el que en diríem per empreses. Vaig estar en una farmaèutica i he estat en diferents empreses portant el que són les xarxes socials, els blogs, i una mica la comunicació interna i externa de la empresa. Enviava correus a gent, negociava quan l’empresa treia productes, feia una notícia d’aquell producte, etc. Això és la comunicació d’empresa, no és un mitjà de comunicació, sinó que la pròpia empresa té la seva comunicació cap als seus clients. I això també és una branca del periodisme, per mi menys atractiva, però ho és.

Què és el que li agrada més d’aquest institut?

M’agrada perquè és un institut impulsor de molts projectes estimulants, com la Revista Vilamajor Report, El Fiction Express, Legiland… A part, tenim la sort de pertànyer a un claustre fantàstic on hi ha un ambient molt bo. A més, per algú de ciutat com jo, el fet de venir cada dia a la feina i veure el Montseny és vida. Em dona aire.

Des de fa poc a l’institut contem amb la pàgina web de Fiction Express, en què consisteix?

El Fiction Express és una plataforma de lectura en línia que permet als alumnes accionar des d’un banc de llibres molt ampli diferents lectures per nivells. Crec que és interessant la proposta del departament perquè llegir en anglès és molt necessari. Aquesta plataforma s’adapta al nivell de cada alumne i va molt bé per avaluar la comprensió lectora i per practicar i aprendre vocabulari.

En quins llocs ha viscut i com ha sigut la seva experiència?

El que podem considerar ‘viure’, només he viscut a Catalunya, però degut a circumstàncies de la vida, de l’àmbit personal, hi va haver una època en què vaig estar tres vegades als Estats Units i, en dues ocasions, les estades van ser llargues. Vaig estar per tot el sud i la costa est dels Estats Units. La meva experiència va ser bona, ja que culturalment vaig aprendre molt, però si haig de triar em quedo amb la meva terra.

Vostè creu que l’anglès s’ensenya malament?

Estic d’acord en què l’anglès es podria ensenyar millor, però amb les eines que tenim actualment (ràtios de més de 20 alumnes per aula) no és pas senzill. Caldria una logística diferent, com ara grups petits i un acompanyament des de casa i des de la societat per tal d’introduir la llengua en l’àmbit quotidià, en el dia a dia dels nens i nenes. A més, també m’agradaria destacar que, a diferència d’altres matèries, amb l’ensenyament de l’anglès partim d’una desigualtat molt palpable entre els alumnes; aquells que van o han anat a una acadèmia tenen una oportunitat que la resta no tenen, i això a classe es nota molt. Els professors hem de buscar l’equilibri constantment amb estímuls perquè els alumnes avançats segueixin aprenent a classe, però sense oblidar-nos d’aquells a qui els costa més. Penso que aquest és el gran repte d’impartir l’anglès en aquest país.

Creu que el sistema escolar és efectiu?

A nivell d’ensenyar l’anglès penso que l’ensenyament d’un idioma no es pot basar únicament en allò que aprenem a l’escola. Hi ha un factor ‘ambiental’, un context des que som petits i que és molt important. Si tens un grau d’exposició alt a l’anglès o a una segona llengua des de petit, seràs com una ‘esponja’, però què és el que passa? Entre d’altres coses, tenim un país on hi ha una industria de doblatge molt potent i, per tant, no es potencia l’ús de l’anglès en els mitjans audiovisuals i en àmbits privats.

Si hagués de definir la seva professió en una paraula, com la definiria? Digue’ns per què.

Si l’hagués de definir en una paraula seria ‘vibrant’, perquè crec que és una feina que, sense passió, no es pot dur a terme. Si no tens passió pel què expliques ni pels teus alumnes i no intentes connectar amb ells, és impossible que facis bé la teva feina i la gaudeixis. Al final, tens davant un grup de persones i has d’intentar crear un vincle amb elles.

Redactors juniors

El més recent

Pèrdua de temps?

“Més respecte cap a les dones; però crec que ja el tenim” (Marcos Fernàndez Torres) El

La gent i el 8M

Actualment a la societat hi ha un Dia Internacional de la Dona treballadora. Aquest dia és