‘Campeones’, una simpàtica pel·lícula de superació que va guanyar tres premis Goya en un any

/
25 views

El director de la pel·lícula de Campeones és Javier Fesser, el qual les seves pel·lícules que més destaquen són El Milagro de P. Tinto (1998), La gran aventura de Mortadelo y Filemón (2003), Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo (2014) i Al final todos mueren (2013). Campeones és una comèdia dramàtica i original per la història i el missatge que vol transmetre: que no et rendeixis i encara que sigui difícil la situació has de tirar cap endavant, sentir-te bé amb el que tens i no jutjar a la gent pel que semblen sinó pel que són.

Marco (Javier Gutiérrez), un entrenador profesional de bàsquet, acaba expulsat del club per una baralla amb el primer entrenador. Després d’haver begut molt té un accident de cotxe amb un policia i com a conseqüència és condemnat a entrenar durant tres mesos a un equip de discapacitats. El que al principi es converteix en una tortura, després acaba sent una lliçó de vida.

El guió està fet d’una forma que tothom el pot entendre i seguir la pel·lícula fàcilment. Gràcies als diàlegs dels jugadors discapacitats de la pel·lícula, fa el guió més divertit i entretingut, encara que a vegades parla algun amb problemes de vocalització, després s’entén amb el diàleg d’altres. Això fa captar l’atenció dels espectadors a un nivell que és possible que et posis a la pell dels personatges.

L’actuació dels actors ha estat molt bona. Els jugadors discapacitats han exagerat, però per donar-li un toc més divertit a la pel·lícula, el qual està molt bé. No hi ha violència, només accidents provocats pel joc, en aquest cas, el bàsquet.

La música, composta per Rafael Arnau, li dona més emoció i sentiment a les escenes aplicades. Per exemple, a les escenes divertides o de tristesa, el qual està molt bé. No hi ha gaires efectes especials, per no dir cap, però perquè no ha estat necessari, ja que pel tema de la pel·lícula no ha fet molta falta. Els únics efectes han estat un accident de cotxe i un dit trencat d’un jugador.

Hi ha un guió ben planificat i comprensible gràcies als jugadors discapacitats de l’equip. A més, és divertit i entretingut, però a vegades difícil d’entendre per la vocalització. Això fa que cridi més l’atenció del públic, i que et posis en la pell dels personatges. Amb la música que hi ha, provoca més emoció i sentiment a les escenes aplicades. No hi ha gaires efectes especials, ja que no fa falta a causa del tema de la pel·lícula.

Redactors juniors

El més recent

Pèrdua de temps?

“Més respecte cap a les dones; però crec que ja el tenim” (Marcos Fernàndez Torres) El

La gent i el 8M

Actualment a la societat hi ha un Dia Internacional de la Dona treballadora. Aquest dia és