Jèssica Roca: “Els llibres són un bon complement per potenciar la curiositat”

301 views

Treballa d’administrativa, tot i que en els seus temps lliures es dedica a escriure. Jèssica Roca, nascuda l’any 1975, és una escriptora de Sant Antoni de Vilamajor. Generalment escriu novel·les, però també ha fet algun llibre de poemes. Va viure tota la seva infantesa a Montmeló. És mare de dos fills bessons, alumnes de l’institut Vilamajor.

Des de petita volies dedicar-te a escriure llibres?

Quan era adolescent, amb 15 o 16 anys, sí que m’havia rondat una història pel cap sobre un nen orfe de la Guerra dels Balcans. En aquell moment només la vaig pensar com un llibre en el meu cap i allà va quedar, però sincerament mai no havia plantejat ser escriptora.

Quants llibres has escrit?

Escrits set. Dues novel·les encara les tinc per publicar. Actualment estic revisant-la per tornar-la a enviar a editorials.

Quants en tens publicats?

En tinc cinc: dos llibres de relats, una novel·la, un poemari i un assaig que he publicat recentment.

Quin és el teu llibre més venut?

Cinc dones de veritat, però és perquè va ser el primer i a la gent que em coneixia li feia gràcia i me’l van comprar. Va ser auto-editat.

Quin és el llibre que més et va costar escriure? Per què?

La novel·la Ni un gram. És una història basada en fets reals. Va sobre una noia ex-drogoaddicta i relato tot el camí que la va conduir fins al món de la droga i anys després com se’n va sortir. Em va costar perquè és una història d’una altra persona i t’has de basar en allò que t’expliquen tercers estrictament. Diguem que et dona menys llibertat de moviment a l’hora d’escriure.

Quan tardes a escriure un llibre?

Depèn del llibre i del meu temps lliure. Normalment quan m’he posat a escriure una novel·la ha estat els caps de setmana perquè entre setmana treballo en una multinacional d’administrativa. Pot ser de mig any a un any. Després hi ha la revisió, què és el més feixuc per mi.

Quin és el procés d’elaboració de les teves novel·les?

La història ja la tinc al cap perquè escric auto-ficció, que és basat en la meva biografia, i aquestes sí que em surten més fluides, però normalment quan m’he assegut a escriure-les, aquelles històries ja fa molts anys que han passat, potser 20 anys o més, perquè primer les has d’haver paït. El primer que visualitzo és el principi i el final, després vaig escrivint sobre la marxa, és un procés de rememòria.

On trobes la inspiració per escriure?

Com he dit abans a la mateixa vida. Les millors històries són les que et formen com a persona, aquesta és l’escola d’un escriptor.

Sobre quins temes escrius?

De tot. Els meus escrits solen ser molt personals i toquen molt els sentiments. Escric molt sobre la meva vida quotidiana i tot el que m’envolta: la família, la feina, reflexions molt interiors. També m’agrada escriure sobre lectures que faig d’altres escriptors.

Quin dels teu llibres t’agrada més? I que no sigui teu?

El darrer que escrius sempre et sembla que és el millor, potser perquè la teva escriptura va millorant, no ho sé, per tant el darrer, Llegint Bukowski. Justament els d’aquest escriptor, Charles Bukowski, que és nord-americà, m’agraden molt. També els de l’astrònom Carl Sagan m’han agradat molt, parlen de l’Univers. Tot i que llegeixo força i altres escriptors, però tinc predilecció per la literatura nord-americana.

Quin tipus de narrador prefereixes per les teves novel·les?

En primera persona, fa que t’involucris més en la història i el lector també. Penso que té més força la veu en primera persona. 

Quin és el teu autor preferit? O preferits?

És complicat perquè n’hi ha molts, però et diré l’antologia poètica del Miquel Martí i Pol, sempre la tinc a mà i m’agrada rellegir-la sovint. La seva poesia és plena de sensibilitat i parla sobre les coses importants de la vida de manera molt senzilla.

Creus que els joves llegeixen menys?

Penso que llegeixen el mateix que es llegia abans, és a dir, poc. També els adults llegeixen molt poc. A qui li agrada llegir, llegirà en format paper o digital. També és cert que ara hi ha altres inputs virtuals. L’important, crec, és que tinguin curiositat per les coses. A través del Youtube o plataformes digitals es poden trobar reportatges i documentals molt interessants, també. Els llibres són un complement més per omplir aquesta curiositat.

Redactors juniors

El més recent

Pèrdua de temps?

“Més respecte cap a les dones; però crec que ja el tenim” (Marcos Fernàndez Torres) El

La gent i el 8M

Actualment a la societat hi ha un Dia Internacional de la Dona treballadora. Aquest dia és