Mother and child teenager girl daughter holding hands for family care support, parenting, teen child safety assurance awareness concept

Esther Delgado: “Allò que al principi semblava que qualsevol criatura podia somiar o dir, al final, amb l’Úrsula Coreberó, ens vam adonar que ja perseverava en el temps i que potser havíem de fer-li cas”

40 views

L’Esther Delgado és la mare de la vilamajorenca actriu Úrsula Corberó. Li hem realitzat una entrevista per conèixer la seva figura més a fons i esbrinar, també, com van ser els inicis de l’actriu.

Com és tenir una filla famosa?

Ens ho vam prendre amb molta il·lusió, amb molt d’orgull i amb molta calma.

T’han reconegut alguna vegada pel carrer?

No, perquè tinc un perfil baix, no tinc xarxes socials i la meva vida és com la de qualsevol persona del poble.

Tens més fills?

Sí, tinc una altra filla, la Mònica, que és deu anys més gran que l’Úrsula.

Com et sents al tenir filles tan lluny de casa?

La Mónica viu més a prop, al Maresme, i és més fàcil que ens puguem veure. Quan l’Úrsula va marxar era molt jove i no va ser fàcil perquè tant jo com el meu marit la trobàvem a faltar molt. Va ser molt curiós perquè quan a l’Úrsula li va sortir la primera oportunitat d’anar a treballar a Madrid, que aleshores estava estudiant a Barcelona, van anar-hi perquè era el seu somni. Però afortunadament li van donar el paper i pensàvem que era gravar la temporada i venir, però es va quedar a Madrid perquè li van començar a sortir més feines.

Com us comuniqueu?

Ens comuniquem amb moltes videotrucades i molts WhatsApps, però molt poc temps al dia.

Us veieu sovint?

Ens veiem sempre que podem, però a vegades és menys del que voldria. Sempre intentem coordinar-nos per poder veure’ns.

El teu treball va influir en el fet que la teva filla volgués ser actriu?

En absolut. Jo soc comercial, a mi m’agrada molt vendre i crec que en aquella època venia peix, així que no tenia molt a veure.

Algun cop t’han arribat crítiques perquè la teva filla és qui és? 

Jo no soc activa a les xarxes socials. M’agrada tenir un perfil molt discret i evidentment no he rebut cap crítica.

Com la va influenciar a la Mònica el fet de tenir una germana famosa?

Entre la família no es percep d’aquesta manera. L’Úrsula és germana, que compartim i gaudim dels seus avenços i de les seves alegries, evidentment, però l’Úrsula és l’Úrsula i és la nostra filla i per la Mònica és la seva germana. És a dir, una persona més de la família. 

Va ser complicat l’inici de la seva carrera?

Els nens normalment de petits volen ser moltes coses com ara bombers, policies… Però ella volia ser actriu i nosaltres la recolzàvem, però són coses que es diuen quan una persona és petita. Però ella era molt insistent, passava el temps i seguia amb la mateixa frase. Fins que un dia vam decidir que potser li havíem de fer cas. Llavors vaig començar a buscar escoles d’interpretació. Va fer dansa, ballet clàssic… ella sempre deia que volia fer coses noves perquè potser quan sigués gran li serviria al món de l’actuació. Però va anar a poc a poc i ens ho vam anar creient de mica en mica. És a dir, allò que al principi semblava que qualsevol criatura podia somiar o dir, ens vam adonar que ja perseverava en el temps i que potser havíem de fer-li cas.

Veu haver d’anar a viure a un altre lloc?

No. Nosaltres vam venir a viure a Sant Pere, però vam fer tot el possible per anar a fer els càstings. Agafàvem molts trens i anàvem també per carretera. Fins i tot, quan va començar a tenir projecció a nivell espanyol, vam agafar molts avions.

T’has vist totes les sèries/pel·lícules de l’Úrsula?

Evidentment. Les he vist totes i també les he tornat a veure, ja que em fa molta il·lusió veure com actua la meva filla.

Ens pots explicar alguna curiositat?

Jo sempre esperava l’Úrsula a la sortida de l’escola amb un entrepà i sempre em preguntava si tenia algun càsting. Però com que en aquella època no tenía carnet de cotxe era més difícil desplaçar-se a Barcelona. És per això que li deia que no en tenia cap. Però un dia, quan va arribar a casa, va trucar a l’agència i els ho va preguntar i és clar, li van dir que sí que en tenia, però que no podíem anar pel transport. Llavors ella amb set anys em va dir que això era el seu futur i que ens ho havíem de prendre seriosament.

Redactors juniors

, , ,

El més recent

Pèrdua de temps?

“Més respecte cap a les dones; però crec que ja el tenim” (Marcos Fernàndez Torres) El

La gent i el 8M

Actualment a la societat hi ha un Dia Internacional de la Dona treballadora. Aquest dia és