El micromasclisme a la societat actual

21 views

Un masclisme difícil de detectat avui en dia

Els micromasclismes són aquells petits comentaris a la vida quotidiana als que no donem importància. És el masclisme normalitzat socialment. El terme «micro» no fa referència a pràctiques de poca importància, sinó al fet que siguin quasi imperceptibles.

Sovint durant el nostre dia a dia patim comentaris masclistes als quals no donem importància, ja que els tenim tan interioritzats que sentim com si fossin inofensius. El que no sabem és que si hi ha algú que es prengui aquests comentaris de debò podem tenir un problema.

Mai t’has parat a pensar què volen dir comentaris tan senzills com:

  1. “Qué suerte, tu marido te ayuda en casa” 
  2. En el restaurante, la cuenta es para él.
  3. La mujer invisible en el taller o el concesionario.
  4. La madre y el “padrazo”.
  5. “Un hombre y una mujer no pueden ser amigos”
  6. “Vaya coñazo” de forma negativa, en canvi “és la polla” és en forma positiva.
  7. “Corres como una niña”
  8. Rosa para las niñas, azul para los niños.
  9. “Se te da muy bien para ser chica”
  10. “Así no se comporta una señorita”
  11.  Obrir la porta al pasar una noia.
  12. “Las damas primero”
  13. A las chicas no se les pegan.
  14. “Para chicos” “para chicas”

Aquests són alguns dels moltíssims comentaris masclistes que escoltem dia a dia i no els hi posem atenció. Lamentablement, se’ls anomena micromasclismes, quan en realitat són actituds totalment masclistes. 

D’on provenen els micromasclismes?

Aquests petits comentaris provenen d’una antiga societat la qual era híper masclista. Any rere any hem anat evolucionant i eliminant a poc a poc el masclisme radical per tenir una societat tranquil·la i igualitària per a tots. Però s’han quedat petits comentaris i accions masclistes normalitzades.

Tipus de micromasclismes

    Utilitaris    CoercitiusEncobertsDe crisi
Naturalitzar el rol cuidador de la dona o negar la reciprocitat d’aquesta cura.Intimidació, “prendre el control sobtadament”, apel·lació a l’argument lògic, control dels diners, insistència abusiva i ús extensiu de l’espai físic.Maternalització de la dona, maniobres d’explotació emocional, culpabilització del plaer, elecció forçosa, i maniobres de desautorització, etc.Desconnexió i distanciament, fer mèrits i fer pena.

Què es pot fer per aturar els micromasclismes?

La família juga un paper molt important en el desenvolupament de les persones. Per aquest motiu hem d’evitar comentaris d’aquest tipus quan les persones són més petites. 

Per exemple, és comú dir i escoltar frases a casa com “no et posis així, que els nois no ploren”, «t’estàs comportant com una nena» o “les noies que parin taula”. Per això, és important que s’aprengui a detectar aquests micromasclismes, s’evitin i no siguin permesos en cap entorn.

Alguns dels micromasclismes que hem d’evitar són molt senzills i els escoltem durant tota la nostra vida que els tenim normalitzats, per exemple: 

  1. Dividir els nens per colors com: Rosa per la nena i blau pel nen.
  2. Que el pare no ajuda a les feines de casa com cuinar, escombrar o fregar plats entre d’altres.
  3. Dividir els esports per nois i per noies: Les noies no poden jugar a futbol. I els nois no poden practicar gimnàstica rítmica.
  4. Que no hi hagi joguines de nois i de noies: Els cotxes per als nois i les nines per les noies.
  5. Que la roba no tingui sexe: a les botigues la roba d’homes i de dones està dividida.

Per: Oriol Roca, Judit Perna, Julia Crevillen i Mohamed el Hana.

Redactors juniors

, ,

El més recent

Pèrdua de temps?

“Més respecte cap a les dones; però crec que ja el tenim” (Marcos Fernàndez Torres) El

La gent i el 8M

Actualment a la societat hi ha un Dia Internacional de la Dona treballadora. Aquest dia és