El micromasclisme segueix vigent

27 views

El micromasclisme és la base del masclisme

El micromasclisme encara existeix i hi ha moltes dones que el pateixen. El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment, un masclisme tant injust que el normalitzem, quan no hauria de ser així. 

Els micromasclismes es consideren com a comportaments interpersonals, comentaris verbals i actituds portades a terme per homes o dones que contribueixen a la violència contra les dones.

Tot això té molt a veure amb l’iceberg del masclisme, i el micromasclisme està a sota de tot, amagat, pràcticament invisible, però de totes maneres segueix allà, a la base, i pot col·laborar a enfonsar el feminisme, per això no es pot tolerar

.

                           Imatge del projecte “Jo no sóc masclista” de CJB   Jo no sóc masclista CJB

La societat sempre ha tret molts drets a les dones, com ara, circular amb un vehicle en alguns països, estar obligada a casar-se amb persones desconegudes, entre altres. Però en realitat, hi ha molt més masclisme ocult entre les paraules, en situacions que normalitzem i no hauria de ser així.

Les dones no estan acostumades a denunciar una situació d’assetjament, ho veuen com una cosa que les perjudicarà en un proper judici, o, fins i tot, una propera conversa amb un assetjador.

Això, obviament, no està ben fet, ja que les dones no haurien de patir més assetjament tant físic com psicològic i sexual.

La societat està implicada en tot això. Potser tu també. És possible que sense ni adonar-te’n, facis comentaris masclistes que la societat i la normalització t’han fet que semblin normals, però no ho son.

I que s’ha de fer perquè això no segueixi així?

Doncs principalment, no tolerar aquesta classe de comentaris i sobretot, no fer-los, denunciar totes aquelles situacions d’assetjament, ja siguis dona o home, i si algú t’explica que li estan parlant d’aquesta manera, no donar-li poca importància i denunciar-ho immediatament.

Aquí hi ha alguns exemples de situacions que s’han d’acabar:

  • Quina sort, el teu marit t’ajuda a casa.
  • Has de ser delicada, ets una nena
  • En el restaurant, el compte és per ell.
  • La mare i el súper pare.
  • T’has de posar fort, que ets un noiet!
  • Ets mare i treballes?
  • Corres/crides/pegues com una nena petita.
  • Estàs enfadada, que potser tens la regla?
  • Si necessites ajuda, fes cara de pena i algun home t’ajudarà, ja veuràs.
  • Quina sort que les noies tenim entrada gratuïta!
  • Dona havia de ser!
  • Noies, encarregueu-vos d’ordenar això, que ho feu millor.
  • Les noies no tenen sentit de l’orientació.
  • Has vist la nova? Està bona, no?
  • Suposo que treballes rentant a casa i el teu home treballa dur, oi?
  • Veniu uns quants homes a carregar això.
  • Només les dones s’encarreguen dels nens petits, fins i tot, els canviadors de bolquers només estan als lavabos de dones. 
  • No n’hi ha per tant! Tot ho exageres!

«Para mí no existe el concepto femenino ni masculino, todo es neutro. Si tuviera que definirlo diría que son conceptos asociados a los estereotipos, es decir, que hay cosas marcadas por la sociedad para chicas y chicos»

«Creo que el feminismo también tendría que ser un movimiento de clase, de nada me sirve que una mujer burguesa reivindique los derechos de las mujeres mientras beneficia a empresas que las explota»

«Hay gente que tiene un concepto equivocado del feminismo, hay gente que piensa que ser feminista es pensar que las mujeres son mejor que los hombres, pero ser feminista es querer la igualdad entre los géneros»

«Que por lo menos la sociedad ya no es tan machista como antes, ya que desgraciadamente venimos de un país en el que hace no tanto los hombres eran superiores y las mujeres eran todas esclavas. Aunque aún hay gente que se cree mejor estando en el S. XXI, y ahora con VOX, la gente está volviendo a ser como antes…»

Aquesta és la visió d’uns quants nois i noies d’entre 1r d’ESO i 2n de Batxillerat els quals se’ls va preguntar la seva opinió sobre el masclisme i el feminisme. Per sort, moltes de les respostes són així, per tant, la nova generació té clar el que és just i el que no, i sembla que estan a favor que ni el masclisme ni el micromasclisme s’ha de tolerar.

Vanessa Belmonte, Júlia Lueiro, Valentino Assandri i Enric Lara

Redactors juniors

, , ,

El més recent

Pèrdua de temps?

“Més respecte cap a les dones; però crec que ja el tenim” (Marcos Fernàndez Torres) El

La gent i el 8M

Actualment a la societat hi ha un Dia Internacional de la Dona treballadora. Aquest dia és