Bon dia, Carlos Alberto. Malauradament, vas patir un ictus a la teva vida. Com vas viure aquell moment?
Estava dormint i quan em vaig aixecar per anar al lavabo vaig començar a vomitar i no podia parlar bé.
Quin va ser el primer pensament que et va venir al cap?
El primer que vaig pensar quan vaig tenir l’ictus va ser que no em recuperaria i que em passaria el pitjor.
Com t’ha afectat la malaltia? Quines seqüeles has tingut?
Tinc doble visió, poc equilibri i em costa escriure i parlar.
Et venen pensaments encara amb l’experiència amb l’ictus? Sols estar alerta amb aquesta tema?
Sí, una mica. Em prenc la tensió cada dia, però és normal, ja que l’ictus em va venir per culpa de tenir la pressió alta.
Quina ha sigut la rehabilitació que has fet?
He fet fisioteràpia de l’equilibri i també feia manualitats i moltes tasques.
Com has reforçat el teu estat d’ànim després de tot això?
Sincerament, el meu estat d’ànim és centrar-me en el meu entorn per estar bé.
Gràcies per contestar-nos aquestes preguntes sobre l’ictus, Carlos Alberto. Ara digues-nos, què vas estudiar de jove?
De jove vaig estudiar Química Industrial en Grau superior.
Sempre has volgut dedicar-te a aquesta feina?
Tot i la malaltia, la meva feina sempre m’ha agradat molt, la veritat.
Sempre t’has dedicat a fer experiments químics o has treballat d’alguna altra cosa?
Vaig estar treballant durant dos anys a Galícia a les forces armades. Després ja vaig començar a treballar amb la química.
T’agrada la teva feina?
Sí, m’agrada molt.
Tens algun hobby o afició?
M’agrada molt el futbol. Ara mateix només el puc veure, però abans hi jugava, anava amb bicicleta, sortia a córrer, jugava a tenis… Bé, es podria dir que era molt esportista.
Moltes gràcies per la teva atenció, Carlos Alberto.
