COVID-19

Per què és important confinar-se?

a Actualitat/Ciència/COVID-19

És la pregunta que ens fem tots aquests dies. Però què vol dir exactament?

Confinar-se no agrada a ningú però és essencial perquè la pandèmia de la Covid-19 desaparegui. Gràcies a quedar-se a casa no ens contaminem tant i la taxa d’afectats i de morts ha baixat. Aquest era l’objectiu principal del confinament.

El confinament total significa que s’atura l’activitat econòmica de manera que, tret dels serveis essencials, la gent no ha d’anar a treballar, amb la qual cosa es redueixen dràsticament els desplaçaments i la propagació del virus. També significa que l’economia Europea empitjora.

D’acord amb l’evolució de la pandèmia a altres països, hauria estat un encert que el Govern espanyol decretés el confinament total si més no a Madrid, quan es va constatar la pujada vertiginosa en el nombre d’infectats. També a Catalunya i a la província de Vitòria tot i tenir registrades moltes menys víctimes.

A poc a poc va arribant el desconfinament i podrem tornar a veure’ns amb els familiars i amics, però no hem de deixar les mesures de prevenció i seguretat a un costat ja que podria haver-hi un altre rebrot d’infectats.

En conclusió, gràcies al confinament, a poc a poc, anem vencent la pandèmia del coronavirus.

Événements culturels et sportifs suspendus et reportés

a Actualitat/COVID-19/Cultura

La pandémie du Covid-19 force à suspendre ou reporter certaines célébrations et événements mondiaux dans le monde entier

A six mois des grands Jeux Olympiques de Tokyo, L’Agence des Contrôles Antidopage chinois Chinada a décidé de suspendre les Jeux Olympiques de Tokyo cete année en raison de la pandémie du Covid-19. 

Roland Garros: Les Internationaux de France, ou Tournoi de Roland-Garros, ou plus simplement Roland-Garros par métonymie, est un tournoi de tennis sur terre battue créé en 1925 et qui se tient annuellement depuis 1928 à Paris, dans le stade Roland-Garros. Mais ce tournois annuel a été suspendu également.

À Paris, le Grand Bal Masqué du Château de Versailles prévu le 20 juin 2020 a été annulé. C’est une nuit des costumes et des masques qui se déroule dans l’Orangerie du Château de Versailles.

D’autre partie, le Palais de la Musique Catalane informe l’annulation de tous ses concerts.

Le festival de Cannes, le grand rendez-vous annuel du septième art qui devait se dérouler du 12 au 23 mai n’aura pas lieu en 2020. Il est difficile que des acteurs et des réalisateurs du monde entier se déplacent et se réunissent dans une salle de cinéma de 2000 places. 

Las Fallas de Valencia -Les fallas, en castillan ou falles, en valencien- sont une fête populaire dont l’apogée se situe entre le 15 et le 19 mars, jour de la saint Joseph (José en espagnol), patron des charpentiers. Malheureusement, cette fête n’aura pas lieu cette année-là car elle est suspendue.

Iniciatives esportives durant el confinament

a Actualitat/COVID-19/Esports

Els esportistes prenen iniciatives per entrenar-se durant el confinament

Els esportius han aprofitat el confinament per crear iniciatives, prenent diferents formes: solidaritat, reptes personals, i reptes col·lectius. 

La solidaritat: Alguns clubs esportius han decidit unir les seves forces per reunir diners i ajudar el personal de l’hospital de la seva ciutat. Per exemple, Paul Pogba, campió del món de l’equip de França de futbol, ha llançat una trucada a donacions amb l’Unicef per comprar material pel personal d’hospital: guants, mascaretes i ulleres de proteccions. 

Els reptes personals: Molts aprofiten el seu jardí per entrenar-se, corrent i fent bicicleta. Per exemple, en una ciutat francesa (Limoges), Olivier Nepomiachty ha corregut la distància de la marató (42,195 km) en el seu jardí. Ha fet 900 vegades la volta del seu jardí de 48 metres “El meu millor temps en marató és de 3h15, a casa meva ho he fet en 5h35. Ha sigut difícil.” A Toulouse, un esportista ha corregut la marató al seu balcó de 7 metres!

Reptes col·lectius: Com no poden reunir-se, els esportistes mantenen el contacte amb el seu club gràcies a vídeos o fotos. Esportistes professionals fan petits vídeos per animar la gent a fer esport. Per exemple, Kilian Jornet, ha decidit regalar tres de les seves pel·lícules, on el veiem arribar a les parts superiors del món. Les podem veure en el seu sit web (kilianjornet.cat). 

Dies de confinament

a COVID-19/Espai Creatiu/Vida

Alumnes d’ESO ofereixen el seu relat, opinions i perspectiva sobre el moment excepcional que estem vivint a causa del COVID-19

Per Oriol Lupion

Hola em dic Oriol i soc un noi de 14 anys.

En aquests moments tan difícils no sabem què fer. Ja portem 1 mes i una setmana confinats i, sincerament, ja n’estic cansat, ja que no tinc res a fer. Però no vinc aquí a parlar de mi, sinó a donar una opinió sobre el que penso com un noi de 14 anys que està vivint aquesta situació.

Començaré dient que crec que se n’ha fet un gra massa de tot plegat. Sé que el virus es transmet molt ràpid i tot i així crec que és més perillosa una grip, perquè la tassa de mortalitat és molt més gran que la del Covid-19.

Per altra banda, m’agradaria destacar que es van prendre les mesures massa tard. A què em refereixo amb això? Em refereixo a que s’haurien d’haver pres mesures des del primer cas per així tallar la cadena de contagis. I, per altre banda, la gent va començar a respectar les ordres del Reial Decret massa tard, perquè la gent sortia al carrer igual.

Des de el meu punt de vista, penso que les dades que ens donen no són verídiques per dos motius:

1- Perquè no se li està fent el test a tothom.

2- Perquè hi ha gent que el pot haver passat sense haver presentat símptomes, però haver contagiat a d’altres.

Per últim, vull dir que per mi el govern central no estava preparat per passar una pandèemia. En altres paraules, no estava preparat per saber gestionar-ho.

Vosaltres què hi penseu? 

Per Alba Pueyo

Abans de començar, fem un petit resum del que està passant. Som a Abril del 2020 i una pandèmia anomenada COVID-19 o coronavirus, ha recorregut tot el món. Estem en una situació molt complicada i, curiosament, única. Ara mateix, estem tots tancats a casa durant un parell de mesos, però, sincerament, aquests dies cada cop s’allarguen més i més. No podem sortir, a no ser que hi hagi alguna emergència o alguna necessitat primària; amb aquestes dues paraules, em refereixo a anar a comprar menjar, medicaments i tot tipus de coses per poder sobreviure a casa.

El dia que ens van dir que no tornaríem a l’institut per un període llarg temps a tots els alumnes se’ns va il·luminar la cara com als  àngels. Estàvem feliços, pensant que no tindríem deures i que estaríem estirats al sofà tot el dia veient Netflix i jugant a la play, però no sabíem el que se’ns venia a sobre. Cada dia, a les 9 en punt, els professors ja començaven a posar tasques al Classroom i , també a enviar correus com si no hi hagués un endemà. Nosaltres no sabíem si odiàvem més el Cclassroom o les verdures, la veritat. Però no culpem els professors, ja que ells no tenen la culpa; és la seva feina i a nosaltres també ens va bé fer alguna cosa per matar l’avorriment que portem a sobre.

Jo penso que és una circumstància complicada per tothom. És igual que tinguis 5 anys o que en tinguis 79, doncs t’afectarà de la mateixa manera, però sí que és veritat que les persones grans corren un risc més alt de mort. Soc una persona a qui no li agrada parlar de morts però aquests dies n’hi ha hagut milers per tot arreu. La gent està espantada, però no tothom s’ho pren de la mateixa manera. Per exemple, hi ha persones que s’ho prenen amb gràcia o d’altres, una mica estranyes, que es fan cada paranoia que dius: “mare meva!”. Però cadascú és qui vol ser i com vol ser. 

Jo el que vull és que reflexionem i que fem tot el que ens diuen els pares perquè encara que pensem que no, ells saben el que fan. No ens oblidem de prendre tota mena de precaucions si sortim al carrer, però jo us recomano que no ho feu. 

Per Miquel Bataller

Sobre el confinament, jo opino que malgrat que a ningú li agrada, la gent cada vegada la gent està encara més irritable i fa que això sigui encara pitjor. És una cosa que hem de complir, ja que evita que el Covid-19 no continuï contagiant a la gent. A més, encara que segueixen havent-hi contagis i morts, comparat amb la quantitat d’infeccions i morts diàries que hi havia abans de la quarentena, és un número molt reduït.

Personalment, abans m’anava força bé i feia el que havia de fer; deures i després em passava el temps lliure o bé amb el mòbil o bé intentant que el Call of duty warzone funcionés i poder així jugar o amb l’ordinador o mirar vídeos. Poc a poc, la rutina va començar a fer-se molt repetitiva i avorrida, ja que vaig estar una setmana intentant jugar al Call of duty i vaig tenir sort una vegada, però cap més. Suposo que això és degut a que quasi tothom deu estar o bé teletreballant o bé connectat a internet, ja sigui per jugar al Fortnite, al Call of duty warzone i un llarg etc.

Sobre la meva família, el pares estan una mica més irritables del compte, encara que veig al meu germà  molt tranquil: al matí juga al Fortnite, després fa els cinc o deu minuts de deures que li posen cada un o més dies i torna a jugar al Fortnite. Crec que ell prefereix no poder sortir per no haver de tenir una excusa per fer-ho.

Per Joan Perales

Hola em dic Joan Perales Mulet. Al principi, això del confinament em va semblar guai bàsicament perquè creia que tot seria sofà i Netflix (chill, per dir ho d’una altra manera).

Aquesta crisi actual ens va ‘salvar’ d’un parell d’exàmens però, el primer dia, ja vaig veure que no era tan divertit ja que ens van assignar una pila de deures… de dilluns a divendres! La directora del nostre centre va dir de començar a fer feina a les 9:00,però jo vaig començar amb un ‘thatquiz’ de mates a les 7:30! Això sí, després vaig tenir tota una tarda per descansar i, per una banda, va ser millor que estár al cole. De totes maneres, la situació és complicada perquè vull sortir de casa no només al pati de casa. Jo sóc fill únic per la qual cosa desde el meu punt de vista l’avorriment es multiplica x10. Per això prefereixo mantenir-me distret. A veure com evoluciona el virus perquè els meus pares pensen que és possible que s’allargui fins el juny.

Per Sergi Camps

Ja fa dies que sentim parlar del COVID-19, més conegut com a coronavirus. Va començar a la Xina, després va expandir-se cap a Europa, atacant primer Itàlia.

Des de fa unes setmanes, ja el tenim a Espanya i per tant, des d’aleshores no anem a l’escola. Ens van dir que recomanaven no sortir al carrer si no era per alguna cosa molt urgent, com anar a comprar, anar a ajudar els avis o a la farmàcia. 

El primer cap de setmana el vàrem suportar bastant bé, perquè era com un cap de setmana normal però sense futbol, amics, ni sortir a passejar.

Des de fa uns dies, la situació ha canviat: l’Institut Vilamajor ens va passar una planificació dels deures per la setmana i això als meus pares els ha agradat molt perquè així no he estat tot el dia mirant la tele, jugant a l’ordinador, o fent el gandul per casa. 

Al matí em llevo aviadet, cap a les 9. Esmorzo, em dutxo i em poso a fer deures fins acabar-los. Després la meva mare ja s’ha ocupat de buscar-nos feines per casa, per no estar connectats a les “màquines”, com ella diu.

Dilluns, a més de fer els deures i els hàbits normals, a la tarda vàrem estar jugant amb la família a Party & Co. Dimarts al matí vam anar a Barcelona amb cotxe sense tenir contacte amb ningú a ajudar al Jano a pintar el despatx, aprofitant que no hi havia ningú. A la tarda ens va tocar fer els deures.

Dimecres, a més de la rutina habitual, la meva mare ens tenia una sorpresa preparada: vam haver de pintar una paret que havíem embrutat amb els meus germans. 

Avui és dijous i de moment estic fent els deures com cada dia, després d’haver fet les tasques habituals de primera hora. A la tarda, no tenim plans! Així que intentaré que em deixin jugar una estona amb l’ordinador i els meus amics via Internet. 

Demà ja no sé què em tenen reservat, però segurament hauré de fer alguna feina per casa. 

Per Júlia Fernández

La meva opinió sobre el que està passant amb el coronavirus és que la gent està molt preocupada i crec que ens hauríem de calmar tots una mica. Crec que la gent que surt de casa sense una urgència i sense necessitat de treballar, ni de passejar el gos no està prenent la millor decisió, ja que l’únic que estan fent és propagar més aquesta malaltia. Per culpa d’aquesta gent, tots nosaltres ens estem posant malalts. 

A més, als hospitals ja no els queda lloc per a ningú, i estan tan saturats que no poden atendre a pacients que ho necessiten de veritat. Si els instituts, la majoria de feines i esdeveniments s’han cancel·lat crec que és perquè la gent es quedi a casa amb l’avís de precaució, no perquè la gent vagi a passejar com si fos un dia normal. Hi ha persones que encara estan treballant; per exemple, la gent que treballa als supermercats, que està en actiu perquè nosaltres puguem comprar tot el necessari per poder menjar i beure. Jo l’única cosa que vull és que aquesta malaltia passi com més aviat millor, ja que hi ha gent que de veritat ho està passant malament.

Per Cristian Encinas

Aquesta experiència generada pel nou coronavirus l’estic vivint de la següent manera: tinc molts deures i estic avorrit perquè no puc sortir de casa, però almenys tinc un terreny on puc jugar a futbol, etc.

De moment veig la situació molt malament perquè està morint molta gent d’arreu del món… espero que aquest virus se’n vagi de pressa! De totes maneres, crec que la situació durarà uns 2 mesos aproximadament perquè el virus s’està escampant per tot el planeta.

El que més estic trobant a faltar durant aquests dies és el fet de poder sortir de casa. 

Anar a dalt