Per: Laia Boixareu, Leire León, Ferran Gómez, Martí Edo, Diae Ben Salem
A la gent cada cop li agrada menys el canvi horari, però la majoria prefereix el d’estiu, així que aquest canvi és el més esperat i el que més agrada.
Quan pensem en l’horari d’estiu, automàticament, ens venen al cap els dies llargs i la llum solar de la tarda, perquè el sol surt una hora més tard. El canvi a l’horari d’estiu sol tenir efectes molestos (en forma d’insomni, somnolència, irritabilitat o marejos), sobretot en nens i persones grans.
Aquest canvi horari s’aplica a tots els països de la Unió Europea. Hi ha dos horaris diferents, el d’hivern i el d’estiu. El d’estiu comença el 27 de març a les 3 de la matinada i s’acaba el 30 d’octubre, que és quan comença el d’hivern.
En el debat sobre quin és millor mantenir, si l’horari d’estiu o el d’hivern, hi ha multitud d’opinions. El coordinador de la Unitat del Son de l’Hospital del Mar, Miquel Félez, en una entrevista l’any 2018 es va decantar pel d’hivern, perquè s’acosta més a l’horari solar. “La nostra biologia està lligada a la llum. Ens activem, tenim més ganes de fer coses, estem més optimistes amb la llum solar que quan ho fem al revés, quan hem de treballar moltes hores sense llum o amb poca llum”, assegura.
Aquí sembla que els experts estan més d’acord i apunten a petits efectes sobre l’organisme, petites alteracions com irritabilitat, cansament, manca de concentració,… Així i tot no hi ha estudis seriosos per determinar quines conseqüències té el canvi horari sobre l’organisme, però tothom que ha fet un viatge llarg en avió coneix els efectes del jet lag o síndrome del canvi d’horari.
L’hora es canvia dues vegades a l’any, sempre de matinada. Un dels primers defensors de canviar d’hora dues vegades a l’any va ser Benjamin Franklin, investigador centrat en l’energia elèctrica i polític americà. Va ser ell qui va observar que quan matinava aprofitava més les hores de sol i, per tant, estalviava en llum.
El primer canvi d’hora va tenir lloc en plena Primera Guerra Mundial: el 30 d’abril de 1916 es van moure els rellotges en tot el Imperi Alemany, l’Imperi Austrohongarès, Bulgària i Turquia. Més tard, la resta de països europeus i els Estats Units en van copiar la idea.
En la Segona Guerra Mundial, Estats Units va obligar a aplicar el canvi d’hora amb la intenció d’estalviar tota l’energia possible en zones de guerra. També el va establir així durant la crisi del petroli de 1973.
