Els darrers anys s’han perdut moltes expressions del català que abans s’utilitzaven molt en la llengua col·loquial i que, actualment, la joventut d’avui en dia ja no fa servir en les seves interaccions orals. Per aquest motiu, hem fet una petita recerca, per reviure la llengua catalana donant a conèixer algunes frases fetes i refranys i així fomentar el seu ús. Aquest tipus d’expressions tenen doble sentit, el sentit figurat i el literal, però cal entendre-les sempre en sentit figurat i, sovint, amb una mica d’humor.
Hem preparat aquest article perquè aquestes expressions formen part de la nostra llengua, expliquen qüestions importants de la vida i no volem que es perdi l’expressivitat tan bonica que té el català. Aquí en teniu un recull amb el seu significat o ús i una imatge que les il·lustra:
Més val tard que mai: vol dir que és millor fer una cosa tard que no deixar fer-la.
A qui matina, Déu l’ajuda: vol dir que les persones treballadores solen obtenir bons resultats.
Qui no treballa, no menja: vol dir que cal esforç i dedicació per aconseguir allò que es desitja.
Hi ha més dies que llonganisses: s’utilitza per dir que no cal tenir pressa, que encara hi ha temps per a fer alguna cosa.
A poc a poc i bona lletra: amb aquest refrany es vol dir que, per fer les coses bé, cal fer-les lentament.
Quan al cel cabretes al terra pastetes: la paraula cabretes fa referència als núvols petits perquè quan s’ajunten semblen un ramat d’ovelles. El refrany vol dir que, quan hi ha aquest tipus de núvols, després plou i el terra s’omple de bassals i ple de fang, d’aquí les pastetes.
Pel maig cada dia un raig: aquesta frase expressa que quan arriba el maig, malgrat que vingui el bon temps, plou sovint.
Cel rogent, pluja o vent: quan es pon el sol, el cel sempre està de color taronja. Si aquest taronja és molt intens i sembla o és vermell, normalment és perquè ve una tempesta o l’endemà farà pluja o vent.
A l’abril, de flors n’hi ha mil: amb aquest refrany es vol transmetre que, quan arriba l’abril, com la primavera acaba de començar, els camps s’omplen de flors.
No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat: amb aquest refrany es transmet que no t’has d’emocionar per una cosa o donar-la per feta fins que no l’hagis acabat de complir.
Al pot petit hi ha la bona confitura: expressió per dir que no totes le coses bones han de ser grans. També s’utilitza per referir-se positivament a les persones petites.
Anar a pas de bou: s’utilitza quan un camina o es mou a molt poc a poc.
Ganàpia: s’utilitza per referir-se a un adolescent o un nen gran que es comporta com una criatura.
Qui té gana, somia pa: amb aquest refrany es vol dir que qui desitja o necessita alguna cosa, hi pensa contínuament o fins i tot hi somia.
A fer punyetes: amb aquesta frase feta fas fora a alguna persona lluny, és una manera de dir-li a algú que et deixi en pau, però de males maneres.
Acabar com Camot: és una manera de dir que hem fracassat, hem acabat malament o un objectiu no s’ha aconseguit.
Acabar com el rosari de l’aurora: s’utilitza per dir que una cosa acabarà o ha acabat malament, normalment amb baralles o confusions. 
Salut i força al canut: s’utilitza per desitjar benestar i riquesa.
Qui té boca s’equivoca: significa que tothom pot cometre errors o dir coses que no són correctes, és una manera d’admetre o un error propi o dels altres.
De mica en mica, s’omple la pica: s’utilitza per lloar la constància, per dir que els petits gestos però continuats acaben produint grans canvis.
No és or tot el que lluu: vol dir que hi ha coses que a vegades poden no ser el que semblen.
Demanar no et fa pobre: amb ella es vol dir que demanar ajuda no et fa menys capaç.
Com més serem, més riurem: és un refrany acollidor, vol dir que com més companyia, millor.
El nom no fa la cosa: es fa servir per dir que les aparences enganyen o, quan algú diu que farà alguna cosa, per indicar que apart de dir-ho, també s’ha de fer.
Esperem que aquests refranys i frases fetes us hagin agradat i que a partir d’ara els feu servir més sovint, així no es perdran i podrem mantenir l’expressivitat de la nostra llengua.
