Jordi Molas fa una xerrada a l’espai jove

Ruth Giol i Zoe Marquez

QUI ÉS?

Jordi Molas és un home d’Osona. Es dedica a l’educació i a sensibilitzar sobre la discapacitat. És professor a la Universitat de Vic i protagonista del documental i llibre Els anys guanyats en el qual comparteix la seva experiència vital.

SOBRE LA LESIÓ

Fa 31 anys, en Jordi va patir una lesió anomenada  tetraplegia, consisteix a no poder moure cap de les quatre extremitats (mans i cames).

Un dia de cada dia, va anar a jugar Rugby amb els seus amics, ell estava atacant i es va xocar contra un rival, en caure, es va donar tan fort al coll que es va trencar la cinquena vèrtebra de la columna (com més a prop del cervell està la vèrtebra, més repercussió té al cos). Aquesta lesió és irreversible, és a dir, un cop te la fas, no té cura. Igualment, pot seguir fent vida “normal”, però en una cadira de rodes.

RECUPERACIÓ

Quan va arribar a l’hospital, el primer que van fer va ser operar-lo i col·locar-li una placa dins del coll per tal que no se li moguessin els ossos, ja que es poden moure i és perillós perquè passen per la medul·la espinal. Durant la seva estança allà (set mesos i mig) va rebre moltes visites de familiars i amics que el van acompanyar durant tot el procés. Aquest fet va fer que tingués esperança i forces per seguir endavant.

SORTIDA DE L’HOSPITAL

El 16 de setembre de 1994, finalment li van donar l’alta, amb tots els seus éssers estimats donant-li suport. Durant una visita, els seus amics amb els quals jugava a Rugby, li van dir que no voldrien seguir jugant-hi, ja que no tenien prou forces per a superar el que li havia passat, malgrat que ell els hi va dir alegrement que no ho deixessin, ells no van seguir la seva advertència.

MOTIU DE SEGUIR ENDAVANT?

El seu motiu per seguir endavant sempre ha sigut la família, els amics i les ganes de seguir endavant i viure la vida per molt que ja tot sigui diferent. 

Una lliçó de vida del Jordi Molas que en escoltar la seva història segur que ha fet pensar a més d’un assistent que les ganes de viure i l’instint de superació per més que, de vegades, ens consti de trobar-los és possible.