La gimnàstica rítmica és un esport que qualsevol persona coneix, i ho veu totalment normal, però quan parlem dels nois que la practiquen, no tothom té el mateix punt de vista.
Carla Quintilla, Eric Anselmo, Erik Carreras, Alicia de Ros Navarro
D’una banda, que els nois practiquin gimnàstica rítmica no està molt normalitzat dins la nostra societat i això és el que volem fer més visible. La gent pensa que un noi no pot practicar aquest esport pel simple fet de ser noi, a més a més creuen que és un esport que no es necessita força, i que només està fet per dones, però això no és veritat. A la gimnàstica rítmica es treballen moltes coses més enllà del ball o moviment, també es treballa la força i diferents exercicis molt durs. És un esport de gran sacrifici i temps, el qual no tothom pot practicar.
Rubén Orihuela, un gimnasta 9 vegades campió d’Espanya, i gran defensor de la gimnàstica rítmica masculina, un dia va dir:” vam poder demostrar que estàvem exactament igual de capacitats”. Ell va ser l’home que va aconseguir que els nois poguessin competir amb igualtat i sense por. La qüestió era entrenar, treballar, esforçar-se i demostrar que l’exercici que és capaç de fer una noia també és capaç de fer-lo un noi. El més important era demostrar-ho a tothom, per tal de fer-los canviar d’opinió.
En conclusió, no tothom veu bé el fet que els nois facin gimnàstica rítmica, i no és gens just, no obstant això, ara ja és una mica més visible la igualtat en aquest esport i és una cosa molt bona.
