Vet aquí que una vegada hi havia un poble on els homes sempre tractaven malament a les dones, és a dir que sempre menyspreaven a les dones perquè pensaven que només tenien coneixements per cuidar als homes i als nens. Però sobretot ells pensaven que elles a les tasques de casa. Aquella societat era molt masclista, i van arribar al punt que si un home estava a favor de les dones, el posaven a la presó.
Al llarg dels anys, el poble va començar a rebre cartes amenaçadores. Aquelles cartes informaven que si el poble no donava el seu menjar i riqueses a una coordenada exacta, els amenaçadors enviarien a un drac que eliminaria tot el poble. Els habitants d’aquell poble pensaven que seria una broma d’un altre poble, i que només ho feien per emportar-se les seves , així que van ignorar totes les cartes que rebien. Un dia qualsevol, com que els habitants no havien fet cas a aquestes cartes, va venir un gran drac de color verd fosc, que, evidentment tenia intencions d’acabar amb el poble. Aquest va començar a cremar tota la vegetació dels camps, comunicant que el que diría seria l’últim missatge que rebrien d’aquells amenaçadors. Seguidament, el drac va començar a dir que si no li portaven menjar i riqueses cada cert temps, es menjaria a tots i a cada un dels habitants del poble, ja fossin nens o adults.
El rei, mort de por, va començar a donar tots els subministraments que tenien de menjar per no perdre el seu regnat. Aquest fet va continuar així durant tres mesos fins que el rei va comunicar que ja no tenien més subministres i que haurien de començar a donar totes les riqueses del poble. Seguidament, tots els habitants van començar a donar un munt de coses al rei per poder salvar-se tots. Ells, uns dies després de donar totes les seves riqueses, van començar a escoltar gent cridant dient “El dia ha arribat, el drac acabarà amb nosaltres”. Tots els homes van marxar a corre-cuita d’aquell maleït poble, però, en canvi, les dones es van quedar a protegir la seva llar, és a dir, el seu poble. Elles es van enfrontar al drac i van començar a fer-li preguntes. Es queixaven perquè els habitants del poble havien donat tot el que tenien. El drac va protestar, ja que ell va demanar la fortuna del poble i només havia rebut menjar. Les dones van començar a parlar entre elles i van arribar a la conclusió que el rei i tots els homes s’havien quedat amb totes les riqueses del poble i que per això tots havien fugit. El drac, encara que les dones els hi van explicar la seva situació, no ho va voler entendre i llavors es va emportar a la princesa a canvi de la pau d’aquell poble. Les dones es van negar profundament, però el drac es va emportar a la princesa a la força cap a la seva cova en el cim de la muntanya.
Les dones no s’anaven a rendir fàcilment, i com que sabien que el drac tenia intencions de menjar-se-la, van organitzar un pla. Van pactar que construirien les seves pròpies espases i escuts per lluitar contra aquell drac. Quan ja tenien suficients armes per lluitar contra el drac, van començar a pujar tota la muntanya fins a arribar a la cova del drac. Mentre pujaven, sentien els crits de socors de la princesa i llavors van començar a anar més de pressa. Quan van arribar, van veure que la princesa estava a punt de ser menjada pel drac. Una de les dones va decidir matar el drac i va començar a lluitar contra ell. Però aquest era molt gran i, clar, necessitava reforç. Sense una altra opció, totes les dones van començar a anar cap al drac, però aquest era molt fort i va aconseguir ferir a totes les dones. Elles al estar debilitades, no es podien moure gens i van pensar que aquell seria el final de la princesa i del poble.
De sobte quan el drac anava a menjar-se a la princesa, ella ja no hi era ja que quan totes les dones s’estaven barallant contra el drac, ella es va deslligar i va aconseguir alliberar-se. El drac estava una mica desconcertat amb aquella situació, però en un tancar i obrir d’ulls, la princesa havia aconseguit una espasa i sense pensar-s’ho, va saltar sobre l’esquena d’una dona per impulsar-se i va aconseguir arribar on ella volia, a l’esquena del drac. Llavors, la princesa va clavar la seva espasa a l’esquena del drac, així acabant finalment amb aquella gran amenaça.
Resulta que la sang que desprenia aquell drac no era el que les dones pensaven. Aquella sang tenia alguna cosa especial. De cop i volta, van començar a créixer roses de color vermell i les dones estaven fascinades i van decidir examinar aquelles roses. Després d’uns dies, van descobrir que aquelles roses podien curar tot el que volguessin si se les menjaven. La princesa va tenir una idea i va començar a repartir les roses a cada una de les dones per poder curar les ferides que el drac els hi havia fet.
Anys més tard, els homes van tornar al poble sense res, en una etapa de pobresa. Ja que aquells amenaçadors que van enviar al drac, van enxampar als homes i els hi van robar totes aquelles joies. Però en aquell poble, ells ja no eren benvinguts ni els hi pertanyia estar allà. En aquell poble només pertanyia gent amb bon cor, és a dir gent que mai menysprearia a ningú sense saber de què eren capaços. Així és com va continuar existint el poble, i tot gràcies a les dones que van donar la cara davant d’aquell gran drac, cosa que els homes no van tenir valor de fer.
I com diuen a totes les històries, conte contat, conte acabat.
