L’Imma és una professora i pedagoga, fa classes de castellà a l’institut Vilamajor. Està especialitzada en pedagogia i psicologia.
Per què vas decidir ser professora? Per què de llengua castellana?
Vaig decidir ser professora quan estudiava al COU. Va ser aleshores quan em vaig adonar que els professors quan m’explicaven sabien moltes coses, però hi havia un problema, i és que notava que no sabien explicar. Va ser en aquell moment quan em va interessar poder arribar a l’alumne, la metodologia, la forma (és a dir, no pas el contingut), jo sóc pedagoga. Pel que fa a l’assignatura de castellà, és perquè des que estic a l’ESO he portat grups d’aquesta matèria i, ara mateix amb el currículum, hi estic molt familiaritzada.
Què és el que més t’agrada de ser professora?
Els alumnes.
I el que menys?
La burocracia. La burocracia és quan hem d’omplir tot el que fem en uns documents que hem d’enviar al departament d’ensenyament, és a dir, hi ha molta feina que no es veu però que s’ha de fer i és molt important, i aquesta part és molt pesada.
En quins instituts o escoles has estat?
Doncs jo vaig començar treballant a ajuntaments i de l’ajuntament me’n anava a les escoles dels pobles. Era com una persona que anava externa i anava a guarderies, escoles d’infantil i després primària. Des del 2006 que em vaig apuntar a llistes, estic a l’ESO. I instituts, aquest és el meu tercer.
Per què vas estudiar per ser psicopedagoga?
Per això, perquè m’importen les persones més que el currículum, arribar a elles, entendre-les, saber com fer una classe que sigui motivadora, tot això.
Ens podries explicar què es treballa a la carrera de psicopedagogia? On vas estudiar?
Jo quan estudiava no hi havia psicopedagogia hi havia pedagogia i ha canviat molt tot, perquè ara hi ha moltes especialitzacions. En sortir d’allà no sabia res, era molta teoria i molt poca pràctica, per això vaig començar a fer les pràctiques des d’infantil i anar pujant. Ara mateix, penso que està millor tot i el que t’ensenyen són recursos per poder treballar d’aquí poc, cosa que a nosaltres no, era com la filosofia. Era tot molt teòric.
Què t’agrada més, ser professora o psicopedagoga?
Ser docent m’apropa més als alumnes, ser psicopedagoga t’apropa més al seu expedient, com disfruto més? Amb la docència.
Què és el més interessant de la psicopedagogia?
Quan veus l’evolució de l’alumne
I el que menys? Per què?
Quan has de dir coses que no són boniques.
T’has trobat algun cas complicat? Si és que sí, com et vas sentir?
Els casos més complicats han estat dos, els recordo amb molt de carinyo i els trobo a faltar. Eren dos alumnes, un dels quals no sabia ni llegir ni escriure i estava a 3r d’ESO i era molt conflictiu, però molt bona persona, vam fer un vincle molt bonic, vaig aconseguir que pogués treballar a un PFI i en aquests moments és lampista, em sento molt orgullosa.
De petita, tenies clar el que volies ser?
Que volia ser pedagoga sí, i saber explicar les coses també, el que no tenia clar és que acabaria a l’ESO, perquè quan jo vaig estudiar jo volia estar a primària, però van canviar les lleis i tots els que fèiem carrera havíem d’anar a l’ESO, que és quan va aparèixer i em vaig quedar molt aturada perquè no és el que jo volia, però al final m’he anat adaptant. Jo faig les coses que m’agraden, sinó no les faria.
Et podries descriure a tu mateixa?
Entregada, entusiasta, alegre, molta emoció, em falta ser més mental.
