Aleix Martínez, Xavi Lana, Sergi Flores i Biel Montull
L’Òscar Santamaria és professor de l’Institut Vilamajor, però ha tingut un llarg recorregut com a esportista: ha sigut seleccionador de patinatge freestyile espanyol, ha practicat durant molts anys també taekwondo i, sobretot, no ha deixat mai la seva passió pel patinatge.
Sabem que vas ser seleccionador de patinatge d’Espanya, com vas aconseguir-ho?
Des de sempre he sigut patinador. Quan era jove, vaig aconseguir el campionat d’Espanya i vaig estar una temporada patinant fins que vaig patir una lesió greu, que em va apartar una mica del tema. Vaig perdre una mica la roda de tot el patinatge i em vaig assegurar una temporada. Fa doncs dotze anys vaig tornar a patinar. Un dia em van trucar per veure si volia ser seleccionador de patinatge esportiu espanyol. El que tenia darrere era gran i els hi vaig dir que sí.
Vas deixar de patinar per ser seleccionador?
Jo vaig deixar de patinar per una lesió greu del genoll però després vaig tornar a patinar en un altre nivell. Els moviments que feia eren lesius per a les caigudes, és a dir, la lesió em va tallar completament perquèla meva lesió del creuat posterior trencat (encara el tinc trencat) no es sol operar, i es pot viure perfectament a alt nivell. De fet, vaig tenir una altra lesió i aquí vaig decidir deixar-ho.
No vas arribar al màxim?
No, no vaig arribar al màxim. Estava dins d’un grupet, podríem dir l’Equip Espanyol. No vaig arribar per la lesió.
De quin tipus de patinatge vas ser seleccionador, per què?
Jo vaig ser seleccionador de l’absoluta de rollers freestylers.
En què consistia?
Jo era entrenador de patinadors d’alt nivell, la meva funció dintre de la selecció era observar l’escena de patinadors i decidir quins podrien representar Espanya en el campionat.
Quins criteris i tècniques utilitzaves per entrenar-los?
En el patinatge acrobàtic d’aquest tipus es fan rampes i salts que poden posar en perill la teva integritat física, llavors aquí hi ha un factor fonamental d’entrenar psicològicament la confiança, és a dir, que aquest esport requereix confiança i després la tècnica i la preparació física, aquesta preparació es coneix normalment com a sortir de la teva bombolla de seguretat. Llavors, jo el que faig molt és intentar
que els meus patinadors sempre tinguin alguna cosa que serveixi per sortir de la seva bombolla on es troben còmodes per augmentar l’autoconfiança per després millorar a nivell tècnic. Aquest procés es fa pas a pas i sense exageracions. Si no tens aquesta confiança no pots millorar a nivell tècnic perquè tens una por que no et permet evolucionar, llavors el primer que s’ensenya als patinadors és aprendre a caure per no fer-te mal.
Alguna vegada algún patinador seleccionat s’ha tirat enrere quan estava a punt de saltar?
La veritat és que més del 50% dels patinadors quan estan allà es tiren enrere. Però el més sorprenent d’això, és que als entrenaments ho saben fer però allà a causa de la pressió no són capaços.
Se’t feia fàcil ser el seleccionador? O rebies molta pressió?
Sempre tenia companys ajudant-me a seleccionar bons patinadors. El moment en el que tenia més pressió era a l’hora de fer la llista dels que anaven a anar al campionat.
Quant temps vas estar seleccionant?
Vaig estar tres anys en la selecció espanyola.
Sabem, també, que vas fer taekwondo. On vas començar a practicar-lo? Per què?
Quan era jove em van apuntar a taekwondo perquè jo he estat una persona molt moguda, estava a casa i necessitava gastar energia. El meu germà, de fet, va ser el que em va apuntar, ell feia karate i sempre a l’arribar a casa lluitàvem, i al final va dir “doncs t’apunto a taekwondo”. Estava al costat de casa i va ser un encert perquè jo crec que allà vaig aprendre una sèrie de valors esportius molt importants que les arts marcials et transmeten. Així que em va començar a agradar l’activitat física i esportiva, de fet anava al gimnàs cada dia de la setmana excepte els diumenges i el
mestre del gimnàs em deixava les claus els dissabtes a mi i a un altre per anar a entrenar. Perquè veieu l’obsessió que vaig arribar a tenir, vaig practicar onze anys de taekwondo.
Quin cinturó de taekwondo tens?
Abans de fer l’examen del cinturó negre vaig decidir que no el faria perquè, bé, no sé si sabeu com funciona aquí el tema dels cinturons, és una cosa que es fa aquí a occident per motivar els nens i nenes a seguir practicant aquest esport. En el meu gimnàs es va deixar de creure en els cinturons perquè a Corea comencen amb el blanc i quan ja tens un nivell bastant avançat et donen el negre.
Vas anar alguna vegada al CAR, per què?
Sí, he estat el CAR perquè el meu tiet hi treballava i era l’entrenador, però com a selecció no podíem anar perquè no hi havia instal·lacions per a nosaltres, però sí que porto una nena que està allà becada i un altre entrarà d’aquí poc, però encara no té l’edat. No fem servir el CAR a la selecció, el que nosaltres fem servir és tan específic que hem d’anar als skateparks.
Després de tot això com vas acabar aquí, a l’institut?, t’agrada? Per què? Abans on treballaves?
Doncs jo abans treballava al Pla Marcell, aquí a Cardedeu i abans d’aquest institut treballava a una escola concertada a Barcelona. Jo porto com a profe uns vint-i-cinc anys i vaig acabar a l’institut Vilamajor perquè em van donar plaça l’any passat i doncs m’estic adaptant ara perquè hi porto tres o quatre mesos, ha de passar un any per adaptar-me.
