Renzo Quiroz Chavez és el pare d’una alumna de 2n C i viu a Sant Pere de Vilamajor amb la seva família, que està formada per dues filles, un gos i la seva dona. Té tres germans, que es diuen Hugo, Beto i Miguel Ángel.
Es va mudar a Espanya ara farà 8 anys. Està pendent de rebre el visat als Estats Units i començar una nova vida a Miami.
Com et descriuries en tres paraules?
Jo em descriuria com a una persona estranya, treballadora i ordenada.
Què t’apassiona a la vida?
A mi el que m’apassiona a la vida són els esports en general, gaudeixo de l’activitat física.
Com era la teva relació amb l’escola?
No era molt bona. Hi anava molt poc.
Quin ha estat un moment decisiu a la teva vida?
Un moment que ha estat decisiu a la meva vida ha sigut mudar-me a Espanya perquè se’m va fer complicat.
Què t’inspira o motiva cada dia?
Principalment, el que a mi em motiva i a la vegada inspira és el benestar de les meves filles.
A quins països has viatjat i a quin t’ha agradat més anar-hi?
Jo he viatjat a diferents països perquè m’han sorgit diverses oportunitats. De tots els que he pogut visitar el que més m’ha agradat ha sigut Bèlgica, a Brussel·les.
Per què vas decidir mudar-te a Espanya?
Pel fet que és un país que m’agrada, es menja bé i es viu bé, i també per temes de seguretat.
Quina ha estat la teva feina més dura i per què?
La feina més dura que he treballat va ser dirigir personal, perquè la gent és complicada
Has treballat a més d’una feina alhora? Quines?
Sí. Era cuiner i repartia també diaris. No podia fer més per manca de temps.
Com ha estat la teva experiència com a cap de dos restaurants?
Molt estressant ja que haver de dirigir a personal és molt complicat perquè cada persona és un món.
Quina és la teva feina actual?
Actualment, treballo de cuiner d’un concessionari de Roche.
Per què et vols mudar a USA?
Em vull mudar a USA per assumptes personals.
Quants accidents has tingut?
He tingut més de cinc accidents, el més greu em va passar amb 23 anys. Va ser a la columna, que quasi em quedo paralític.
Vaig donar voltes de campana amb el cotxe, i vaig haver d’estar 7 mesos gairebé tot el cos enguixat. Va ser molt complicat perquè no podia fer res per mi mateix. Necessitava ajuda en tot, fins i tot per anar al lavabo.
Com ha estat la teva adolescència? Explica alguna anècdota?
La meva adolescència va ser molt divertida. Recordo una vegada que jo anava en patins i, en una baixada, vaig anar guanyant més velocitat fins al punt de no poder frenar. Vaig acabar amb alguna rascada i una mica de sang.
