Aitana Galan
La pandèmia ha sigut un cop fort que ha destruit moltes coses, però una de les coses a les quals mai se li ha donat gaire importància ha sigut la salut mental. Des que la pandèmia va començar hi ha hagut molts problemes amb la salut mental, més joves que pateixen ansietat, depressió, més casos de suïcidis etc.
Segons el meu punt de vista, crec que hi ha llocs a on acudir, com psicòlegs/es, centres i més recursos, però tot té un preu i en aquest cas no és gaire barat i, amb la pandèmia, molta gent ha perdut la feina i no qualsevol pot pagar-ho. Tot i que la seguretat social disposa d’aquests serveis, habitualment les llistes d’espera són bastant llargues i no sempre pots rebre una bona atenció.
També per part de la societat no sempre hi ha una reacció adequada, majoritàriament per part de la gent més gran, que reacciona dient coses com: som molt joves per tenir problemes psicològics, que ho fem per cridar l’atenció, que no ens podem queixar de res perquè tenim tot el que necessitem, que no tenim problemes de veritat comparats amb els dels altres, que no ens ha passat res que ens hagi provocat un trauma etc. No dic que tothom que és adult pensi/digui això, però hi ha molta gent que sí i òbviament això no ajuda.
En conclusió, crec que hauria de tenir-se més amb compte la salut mental en tots els sentits, escoltar més als nens/es perquè sovint es diu que avui en dia som la generació de “cristall”. A més, els preus s’haurien d’ajustar una mica més per tal que la gent pugui fer ús d’aquests serveis d’ajuda.
