La Sheila de Prenter és la tieta d’una alumna de segon d’ESO, de l’Institut Vilamajor. Des de petita ha dedicat tot el seu temps als cavalls, i a dia d’avui és professional en el món de l’equitació.
Sabem, ja que ho has dit diversos cops, que tens una passió pels cavalls. Quan va començar aquesta passió?
Jo vaig començar de molt petita perquè em feien por els altres animals (les cabres, les ovelles, etc). Els cavalls, en canvi, mai m’han fet por.
Qui va ser la persona que més et va inspirar? I el teu major suport?
El meu major suport i la persona que més em va inspirar va ser la meva mare.
Algun cop ho has volgut deixar? Per què?
Només un cop. Va ser després d’una caiguda. A tornar a pujar vaig passar por, però si de veritat t’agrada has de continuar.
Què és el que més et costa en el món de l’equitació? I el que millor se’t dona?
El que se’m dona millor és el tracte amb els poltres, i el que més em costa és trobar el moment d’entrenar tots els dies tot i la feina que tinc.
Explica’ns una mica sobre les disciplines. Quina t’agrada més?
M’agrada molt el salt, però prefereixo la doma, perquè requereix més tècnica i em resulta més complicat.
Has fet competicions? De quina disciplina? Has guanyat premis?
Sí, he fet competicions de salt i de doma. A la doma sempre quedava en els quatre primers llocs i en el salt em costava més.
Actualment, amb trenta anys, segueixes muntant. Quants dies a la setmana entrenes?
Intento entrenar cinc dies a la setmana, però normalment acaben sent dos o tres.
Com et veus d’aquí a deu anys? Creus que seguiries en el món?
Jo sí que m’hi veig. Seguiria muntant tot i tenir dificultats.
Quin consell li donaries a la gent principiant en aquest esport? Per què?
Penso que és important que la gent sàpiga que si t’agrada de veritat tot i les complicacions és important seguir muntant per poder millorar i gaudir.
Què penses del maltractament animal?
A mi em sembla vergonyós, per mi la gent que és capaç de maltractar els animals no té ànima.
Gràcies, Sheila, ha sigut un plaer!
