Bruna Bescos, Dina, Gerard Luque i Saio Pujades
Hi havia una vegada un poble al mig de les muntanyes on hi va aparèixer un drac d’uns deu metres amb unes dents molt grans i que treia foc pels queixals. Tot el poble estava molt espantat. “Se’ns menjarà!!”, deien; “és la fi del món!”, repetien! Tots estaven impacients per buscar una solució. Però ja no sabien què fer: li donaven ovelles i no se les menjava; li donaven gent i no se la menjava, però cada nit feia uns sorolls molt estranys i els hi feia molta por que algun dia destrossés tot el poble i els ataqués. El que no sabien era que aquell drac era vegetarià, només li agradaven els vegetals, i era l’única cosa que no li donaven. La princesa, que cada nit l’observava des de dalt de la seva torre, se’n va adonar, però al drac li passava alguna cosa més. Ella s’hi fixava i veia que aquell drac no era com el de les llegendes, doncs sempre es comportava com si estigués trist, i a les nits a més a més de queixar-se de gana també plorava. L’havia d’ajudar. Va explicar al poble que el drac no volia fer mal i que només menjava herba, però ningú la va creure. “Un drac que no menja carn?”, preguntaven. “Impossible”, anaven dient.
Un dia va arribar un cavaller amb l’objectiu de matar el drac. Tota la gent del poble estava a favor del cavaller i optava per matar-lo. La princesa, que realment sabia el que li passava al drac, va decidir posar-se en contra del poble i del cavaller. I va lluitar contra el cavaller amb la seva espasa. Com que el cavaller estava convençut que el drac era dolent, va decidir fer tot el possible per matar el drac i ignorar a la princesa que s’estava posant el mig del seu objectiu. Però quan anava amb la llança i estava a punt de matar-lo, la princesa es va posar entremig per salvar-lo. Així va demostrar a tothom que faria tot el possible per protegir-lo. La llança li va traspassar la panxa i va caure al terra del dolor. El drac, que era conscient dels actes de la princesa, va ajudar a aixecar-la. La princesa estava molt enfadada, i tot i que no li parava de sortir sang de la ferida i li feia molt de mal, va fer un últim esforç per vèncer el cavaller; va agafar un pal de terra i li va donar un cop al cap. Total, que el cavaller va quedar inconscient. Després d’aquestes últimes forces la princesa va caure a terra desplomada, quasi al mateix temps que el cavaller. El poble, que ho havia vist tot, no va dubtar a anar a ajudar-la. També van tancar el cavaller a la presó per ferir a una princesa i un drac innocents. Totes les doctores i tots els doctors feien el possible per salvar a la princesa, però havia perdut molta sang i no es veia molt clar que sobrevisqués.
De cop va aparèixer el drac amb una rosa vermella treta de la sang de la princesa. Llavors li va anar posant pètals a la ferida i així va ser com per art de màgia la ferida es va tancar i el dolor va marxar. El poble estava tan agraït amb el drac que van decidir ajudar-lo. Li van construir un porxo al costat del poble perquè pogués dormir bé. El drac ja mai més va tornar a estar trist, doncs ja no estava sol! Des d’aquell dia es coneix la llegenda de la princesa que va salvar el drac.
